Molt bones lectors i lectores,
L'escriptura està plenament relacionada amb la lectura, i és per aquesta raó que a M'agrada llegir ens agrada introduir-la a les nostres sessions. No sols podem imaginar un món meravellós amb els llibres, sinó que aquests ens aporten una creativitat il·limitada, ens fan obrir la ment i ens faciliten la creació pròpia de frases, fragments i històries.
Així doncs i amb vistes de les dades en les quals ens trobem, ens ha paregut una idea meravellosa realitzar decoració nadalenca per a la biblioteca, amb vibracions d'energia positiva. Hem creat un "arbre dels desitjos" per a l'any vinent.
Ací deixem fotos perquè pugueu pegar-li una ullada. També podeu passar a veure'l en directe per la biblioteca, incloent-hi demanar una estrela i aportar el vostre desig, us esperem!
divendres, 16 de desembre del 2016
dilluns, 12 de desembre del 2016
Lectures recomanades per a Nadal
Anglès
|
Castellà
|
Valencià
|
- A tidy ghost
- Underground
- Prisioner in the jungle
- New York Café
- The adventures of Tom
Sawye
|
-
Aventuras de "la mano negra"
-
Tres pasos por el misterio
-
Los amores lunáticos
-
Piratas
-
La reina roja
-
El chico de las estrella
|
-
La fallera calavera
-
Coses que passen
-
Caçadors d'enigmes
-
Xiques
-
Fora de joc
|
divendres, 2 de desembre del 2016
Quan un llibre et captiva...
Una sessió més, hem représ les pàgines de la novel·la de Carlos Ruíz Zafón, en la qual Marina i Óscar ens van endinsant a poc a poc en tot un món de misteri. Una d'eixes novel·les que et passaries llegint dia i nit perquè és una cruïlla darrere d'una altra... Així que continuarem volent saber cada vegada més, més i més del que ens va relatant...
Us deixem el fragment amb el qual hem finalitzat la sessió... què ens oferirà el pròxim divendres?
Continuará...
Us deixem el fragment amb el qual hem finalitzat la sessió... què ens oferirà el pròxim divendres?
_________________________________________________________________________________
La encontré en la parte trasera del invernadero, frente a lo que parecía la entrada. Me miró y alzó la mano hacia el vidrio. Limpió la suciedad que cubría una inscripción sobre el cristal. Reconocí la misma mariposa negra que marcaba la tumba anónima del cementerio. Marina apoyó la mano sobre ella. La puerta cedió lentamente. Pude sentir el aliento fétido y dulzón que exhalaba del interior. Era el hedor de los pantanos y los pozos envenenados. Desoyendo el poco sentido común que aún me quedaba en la cabeza, me adentré en las tinieblas...
Continuará...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)